Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers.
Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.

Ml 3,19-20a

Salm Responsorial

Sl 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres.
No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu.
Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen.
A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

2Te 3,7-12

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven.
Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.» Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?»
Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: «Soc jo», i també: «Ja arriba el moment.» Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells.
I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.»
Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni.
Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.
Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»

Lc 21,5-19

"Preocupar-nos per la fi del món?"

Adesiara van sorgint sovint persones que ens anuncien la imminència de la fi del món. Però Jesús ens adverteix: No us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: Soc jo, i també: Ja arriba el moment. Deixeu-los estar; no hi aneu amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. No hi ha cap senyal clar de la fi del món; no és un tema que ens hagi de preocupar. En canvi Jesús diu (abans): Se us enduran detinguts, us perseguiran us conduiran a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà ocasió de donar testimoni. Això és el fonamental: donar testimoni davant tribunals i governadors. Jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa: per tant, no hem de tenir cap mena de por, sinó una gran constància: No es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida. Aquesta ha de ser la nostra preocupació: la confiança, l’esperança, i molta valentia en el testimoniatge de Crist.
També a la confiança ens convida la primera lectura: Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija. Però per a vosaltres que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat i els seus raigs seran saludables.
Del que es tracta, doncs, és de ser fidels, de vetllar, de seguir entre altres coses allò que diu sant Pau: A ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia, per a no afeixugar ningú dels vostres. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: Qui no vulgui treballar, que no mengi. Alguns de vosaltres a més de no treballar, es posen on no els demanen. Cal, doncs, vetllar, treballar, donar testimoni de Crist, i esperar la fi del món amb gran esperança i confiança i no perdre el temps (ni fer-lo perdre als altres) en especulacions absurdes i inútils.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi